The Kingdom of Talossa




 

La Coraziun Profanind
The Tell-Tale Heart

Learn about Talossa on our new and growing Wiki!

Become a Talossan! It's Free and Easy!          The Kingdom's Forums -- Read & Participate!


LA CORAZIUN PROFANIND

par Edgar Allan Poe.
glheþinescu par Iustì Canun.

¡VRÄTS! — nervös — trei, trei þorivalmint nervös eu tignoveu estescu, es sint; ¿mas perqet zirarhetz-voi qe eu sint mäts? La malaiça tignova afilada va ceadfas — non lor zestroxhiada — non lor smortiçada. Över dtoct füt la ceadfa d’üscüdançeu acû. Üscüdeveu toct cosas in el çéu es la tzara. Üscüdeveu muitas cosas in l’enceida. ¿Come, aglhorc, sint-eu mäts? ¡Üscüd! es auservetz cacsa salüvamint — cacsa serain qe eu put nararh à thu la storia entieir.

C’e unpouçival à zirarh come l’idea uruxhinalmint entreva va cervedour; mas, osprei sieu cunceiziun, me þanteva ziua post ziua. Hi füt aucün bupt. Hi füt aucün paßiun. Ameveu el senesch. O nunca tent me harmat. O nunca tent me insultat. Per sieu or non desireveu. ¡Penséu qe ça füt sieu uglh! — ¡Üc, ça füt acest! O tignova l’uglh d’iens vüctour — ‘n uglh brançéu es bléu, cün ‘n tona sür ça. Quandsevol ça me risguardeva, va sang cüriateva glacealmint; es sa, par els désgreis — trei gradualmint — entesteveu à preindarh la vida del senesch, es com’acest ispaviarh l’uglh àl fim.

Nun, acest isch la penetronta. Pensetz-voi qe eu sint mäts. Els mätsilor säpent niþil. Mas voi fostadretz tirh videschti-me. ¡Voi fostadretz tirh videschti cacsa cordadamint eu procedeveu — avetz cacsa vorsic’ht — avetz cacsa previdançeu — avetz cacsa zismüsaziun qe eu schnögneva! Eu non füt txamais pü benivolens àl senesch qe dürant la seifetziua entieir anaintsch qe l’aucideveu. Es cadascu nic’ht, circa el centreu del nic’ht, eu tornieveu el catsch da sieu poarta es en apneveu — ¡cacsa despaçüt! Es, quand qe eu téu façat ‘n aspertür avuondeu per va cäps, pirmalaiset introduçeveu ‘n lanterna c’halam, toct fermada, fermada, svo àð aucün lux perlumineva, es aglhorc eu þrusteveu va cäps ainciün l’aspertür. Oho, ¡voi veladretz tirh cacalaßeschti da casca vicleanmint eu þrusteveu da din! Eu en moveveu bielplanc — trei, trei bielplanc, svo àð eu non zestorvadréu el senesch sè slum. ‘N þora paßeva dürant el temp neceßar per setarh va cäps da din l’aspertür sa luegn qe eu pogneveu vidarh el senesch respoçind sür sieu lict. ¡Ha! — ¿veladra ‘n mäts tirh estescu sa saxheu qe acest? Es aglhorc, quand va cäps füt complätsmint in la cámera, apneveu la lanterna cauteamint — trei cauteamint (parç qe gunds cruißevent) — en apneveu acürat aßei qe ‘n singul ral tenves ilumineva l’uglh vüctouresc. Es façeveu acest per seifet nic’hts lungs — cadascu nic’ht acürat àl centreu del nic’ht — mas imrè staxeveu qe l’uglh füt fermat; per aceasta raziun füt unpouçival à façarh el traval; parç qe non füt el senesch qi m’exeva, mas sieu Uglh Mal. Es cadascu morgun, quand el sol tignova lievantat, eu veneveu coraxhösmint ainciün sieu cámera, es parleva coraxhösmint à lo, lo pußidind par sieu num in ‘n ton vischcel, es l’as’chind come o tent paßat el nic’ht. Sa, o veladra tirh estescu ‘n senesch trei profundeu, vrätsmint, per suspectarh qe cadascu nic’ht, acürat à dudesch, eu lo risguardeveu quand qe o dormeva.

Sür el nic’ht vuitlaiset eu füt pü cautéu quand apneveu la poarta. ‘N ur sè ma del míut mova pü rapidamint qe la mhía. Nunca, avant acest nic’ht, tignov’eu sentiat l’amplex da va propreux pevarhen — da va sagacità. Eu pogneveu ualvieça cuntirh va ceadfas dal trionfa. À pensarh qe là eu füt, apnind la poarta, granatim, es el senesch ni somnind da va dideux es pensaziuns secrets. Griußeveu à l’idea. Es sà’starh qe el senesch me ausculteva; parç qe o moveva in el lict repantalmint, sa schi spantat. Voi pensadretz qe arac’heveu — mas non. Sieu cámera füt sa priet qe el þarpüs avetz l’auscürità þiqa, (parç qe els scours füt aserats, par el pör dels rapteirs) es sa säpeveu qe o non pogneva vidarh l’apnind dal poarta, es eu continueva à pußarh-en pastatxanmint, pastatxanmint.

Téu insertat va cäps, es veneveu d’apnarh la lanterna, es va polçel eslapeva sür el nesch, es el senesch suvlateva in el lict, es crideva — “¿Qi’st là?”

Remaineveu trei statatour es non zireveu niþil. Per ‘n altra þora non moveveu ‘n muscle, es in el temp intervençind non ausculteveu qe el senesch respoçeva. O resteva sestind in el lict, auscultind; — acürat com’eu téu, nic’ht post nic’ht, auscultind àls morþolücs in el mür.

Presintmint eu üscüdeveu ‘n xhemuça flaivla, es säpeveu qe ça füt la xhemuça del terour mortal. Non füt ‘n xhemuça del dolor, eda del schagrì — ¡oho, non! — ça füt el son bäts es caifat qe ariça del baseu dal alma quand qe ça isch þüperscharxhada avetz el numenön. Säpeveu ben el son. Muiteux nic’hts, acürat àl centreu del nic’ht, quand toct i tzara dormeva, ça tent moccevanat da va propra ascra, profünçind, avetz sieu sintzour þorival, els terours qe me distracteva. Eu zïu qe en säpeveu ben. Säpeveu qet el senesch sentieva, es lo pieteveu, ívenðo griußeveu in va coraziun. Sapeveu qe o tignova respoçat reveglhat zespäts el prüm brupt flaivleu. Sieu pörs, txusca nhoi, grültiçevent. O tignova atentat à crezitarh qe els sons füvent cauçattäs, mas o non pogneva. O tignova zirat à steçéu — “C’e solamint el vint in la tanfisra — c’e solamint ‘n suorsch traverçind el tavleu,” eda “c’e emparet ‘n greglh qe tent tüncat viens fäts.” Üc, o atenteva à se dürerarh avetz acestilor suposamaintschen; mas o tent trovat toct à estarh sürvacüsen. Toct süvacüsen: parç qe el moart, quand qe proximeva el senesch tent staglhescu avetz sieu umbra neagra avant o, es l’umbra nun tignova attainda es umbrivada el victì. Es füt l’influençù suorlegour dal umbra unperçeitada qe lo cauçeva à sensarh — ívenðo o ni me videva ni m’ausculteva — à sensarh la presençù da va cäps da din la cámera.

Osprei d’atendind duratzie, trei patzintmint, sanc auscultind qe el senesch respoçev’iens altreu fäts, resolveveu d’apnarh ‘n titeu — ‘n trei, trei titeu criepatour in la lanterna. Sa en apneveu — voi non pevetz cacsa supiatösmint, supiatösmint — txusca, àl lungatà, ‘n singul ral suvlucïeu, com’el fil d’iensa aragna, fileva del criepatour es ilumineva l’uglh vüctouresc.

Ça füt apnescu — regaßescu — es zeveneveu saivitscheu quand qe eu en risguardeveu. En videveu avetz la sondrità parfäts — ‘n bléu brançéu, cün ‘n reica afrô sür ça qe m’afruziuneva àl curtxa in v’osvas; mas pogneveu vidarh niþil d’alter del senesch sè faça eda sieu corputz; parç qe tignoveu zirectat el ral, sa schi par l’instintù, preciadamint sür e; pläts cündamnat.

Es nun — ¿non voi tignov’eu zirat qe la cosa qe voi nominetz la mätsità isch solamint la þüperacünità dals senças? — nun, zïu, veneva à v’aureglhas ‘n son rapïu, bispiglh es bäts — com’el son qe ‘n ur fäts quand umbrivat in el coton. Säpeveu ben acest son, ocsà. Füt el pulsarh del senesch sè coraziun. Ça grültiçeva va furia, com’el fraparh d’iens tambour stimula el curatx in el soldat.

Mas adüc asterseneveu es cünsteveu. Ualvieça respireveu. Tignoveu la lanterna à mha, inmot. Proveveu cacsa pastatxanmint qe pogneveu mamtenençarh el ral sür l’uglh. Àl quand el tischäts endceidesc dal coraziun grültiçeva. Zeveneva pü rapïu, es pü es pü inalt à cadascu istind. ¡Sigür, el senesch sè terour füt extrem! Zeveneva pü inalt, zïu, pü inalt à cadascu moment: — ¿Me cumprenchetz-voi ben? Voi tignoveu zirat qe eu sint nervös: — sa eu sint. Es nun àl þora moart del nic’ht, es intra la silençù þorival d’aceasta casa vea, ‘n brupt tal stroinscheu qe acest m’exciteva àl ira uncontrolaval. Ischù, per aliquands míuts pü, asterseneveu es cünsteveu. Mas el pulsarh zeveneva pü inalt, ¡pü inalt! ¡Penseveu qe la coraziun fosteva esclatarh! Es nun ‘n noveu aegrimogn me saiçeva — ¡el son estadra auscultat par ‘n voiçì! ¡El senesch sè temp tignova venescu! Cün ‘n spratx inalt, apneveu la lanterna es impeiteveu ainciün la cámera. O squitreva viens fäts — solamint viens fäts. In ‘n istind lo sureveu àl tavleu, es tzireveu el lict insomp super o. Aglhorc eu sesteveu sür el lict es smaideveu feliciamint, parç qe el dideu füt pocfins façat. Mas, per muiteux míuts, la coraziun continueva à pulsarh, avetz ‘n son lumiat. Acest, ischù, non m’exeva; non estadra auscultat trans els mürs. Àl lungatà ça ceßeva. El senesch füt moart. Removeveu el lict es exämineveu la cearvosta. Üc, o füt moart, com’iensa peira. Seteveu va ma sür la coraziun es vincüleveu à ça per muiteux míuts. Hi füt aucün pulsaziun. El senesch füt moart. Sieu uglh non me turvulentadra ‘n altreu fäts.

Schi voi restetz pensarh qe eu sint mäts, voi non pensarhetz sa osprei qe eu zepicteu la praicauziuns saxhas qe uçeveu per cunçeglharh el corputz. El nic’ht descrescheva, es travaleveu propravalmint, mas sileçadamint. Pirmalaiset, düdacleveu la cearvosta. Escapçeveu el cäps es las maes es las gambas. Es preindeveu tres panziuns del tavleu dal cámera, es depositeveu toct teschent els placs. Aglhorc remplaçeveu las panziuns sa perschitmint, sa vicleanmint, qe aucün uglh þuman — ni el síeu — povadra tirh zestectat qe inac’hosa füt torts. Hi füt niþil per lavarh — nesorta d’iens tac — aucün maculaziun da sang da toct. Tignoveu estat tro cautéu per acest. ‘N seiver tignova atrapat toct — ¡ha! ¡ha!

Osprei tignoveu finischat acestilor labours, c’esteva qátor þoras — adüc sa auscür qe el centreu del nic’ht. Quand la campuona cuntineva la þora, hi füt ‘n fraparh àl poarta anteriour. Veneveu per apnarh-en avetz ‘n coraziun glhestour, — parç qe ¿qet tignov’eu nun per temnarh? Entrevent tres cioveci, qi s’introduçevent, avetz la siropeschità parfäts, com’els flücs. ‘N spratx tignova estescu auscultat par ‘n voiçì dürant el nic’ht; la suspiziun del micmac tignova estescu inacitada; l’informaziun tignova estescu reportada àl cumißariat, es os (els flücs) tignovent estescu zelegats per fruscharh las forsendas.

Smaideveu, — parç qe ¿qet tignov’eu per temnarh? Benveneveu els cavalairs. El spratx, parlev’eu, füt va propreu in ‘n reiva. El senesch, menziunev’eu, füt ausint in el pats. Preindeveu va visiteirs partù la casa. Lor inviteveu à fruscharh, à fruscharh ben. Lor ducieveu, àl lungatà, à sieu cámera. Mostreveu à lhor sieu treisours, sigürs, unzestorvats. In l’estrambord da va confiençù, apoarteveu dals cadeiras ainciün la cámera, es desireveu qe os perceßadra aici da lor fatigas; es eu steçéu, in el baldour salvatx da va trionfa parfäts, seteveu va propreu pläts sür el pläts sub qe respoçeva la cearvosta del victì.

Els flücs füt satisfiats. Va façiun lor tignova comvimçada. Eu füt singularmint àl faþilità. Os sestevent, es, quand qe respunseveu vischcelmint, os discuorevent dals cosas famiglhaes. Mas, ‘n scurznieu temp pü schpeit, senseveu qe zeveneveu avalat es chereveu qe os zespartadrent. Va cäps ac’heva, es ausculteveu ‘n tindamaintsch in v’aureglhas: mas os restevent sestind es restevent discuorind. El tindamaintsch zeveneva pü zistingat: parleveu pü liveradamint, per despersarh la ceadfa; mas ça continueva es gagneva defininità — txusca, àl lungatà, realiçeveu qe el brupt non füt da din v’aureglhas.

Indubitanter nun zeveneveu trei avalat; — mas parleveu pü ladin, es avetz ‘n voce pü inalt. Adüc el son grültiçeva — ¿es qet pognev’eu façarh? Ça füt ‘n son rapïu, bispiglh es bäts — com’el son qe ‘n ur fäts quand umbrivat in el coton. Süsülteveu per l’and — es adüc els flücs non en auscultevent. Parleveu pü rapïu — pü veþamentamint; — mas el brupt pastatxanmint grültiçeva. Ariçeveu, es raisneveu över els nugamaintschen, in ‘n cjava inalt es avetz els xhestürs violens. ¿ Perqet non zespartadrent-os? Marscheveu recußaval, avetz las enfroscas grotzen, sa schi estadréu provocaticieu àl furia par las auservaziuns dels vürs; — mas el brupt pastatxanmint grültiçeva. ¡Dïeu! ¿qet pogneveu façarh? Ispumeveu — devac’heveu — ¡romdireveu! Pisvoteveu la cadeira sür qe tignoveu sestet, es en grinçeveu sür las panziuns; — mas el brupt ariçeva över dtoct es cuntinuatim grültiçeva. Zeveneva pü inalt — pü inalt — pü inalt! Es els vürs restevent discuorind asaltmint, es smaidind. ¿Füt pouçival qe os non üscüdevent? ¡Omnipotenteu Dïeu! ¡non,non! ¡Os üscüdevent! — ¡os suspectevent! — ¡os säpevent! — ¡os schernevent va þoror! — acest penseveu, es acest penséu. ¡Mas inac’hosa füt miglhor qe acest agogn! ¡Inac’hosa füt pü bineschour qe aceasta huarþa! ¡Pogneveu sostirh acestilor vrídis simuladeirs non pü! ¡Sentieveu qe fosteveu cridarh eda moartarh! — es nun — ¡‘n altreu fäts! — ¡üscüd! ¡pü inalt! ¡pü inalt! ¡pü inalt! ¡ inalt! — “¡Viglhaes!” squitreveu, “simuladetz non pü! ¡Cunceßéu el dideu! — ¡levitetz las panziuns! — ¡aici, aici! c’e el pulsarh da sieu coraziun afrô!

Last modified: 06/04/12 08:11 PM