The Kingdom of Talossa




 

La Mascarada del Moart Roxh
The Masque of the Red Death

Learn about Talossa on our new and growing Wiki!

Become a Talossan! It's Free and Easy!          The Kingdom's Forums -- Read & Participate!


LA MASCARADA DEL MOART ROXH

par Edgar Allan Poe.
glheşinescu par Iustì Canun.

El "Moart Roxh" tignova duratzie piglhat el päts. Aucün pestidonça txamais tignova estescu sa fatal, eda sa tetrüs. El sang füt sieu ávatar es sieu saxhel — la roxhità es el şoror del sang. Hi füvent dals lanças, es dal verticità, es dal sangiçaziun prolixa dals staras, cün zißolvaziun. Els tacs c'hotschen sür el corputz es apartì sür la faça del victì, füvent la xhexhünaziun qi lo recuncludeva del agüd es dal cumpaziun da sieux vürs fuliensen. Es el tec entieir, el progreçéu es la terminaziun dal malaiça, füvent las spisodas d'iens zemişora.

Mas el Prinç Prospereu füt felicieu es unzißuaçaval es sagaciös. Quand sieux cüriots füvent zemipupulats, o pußideva à sieu presençù 'n şúsund amíci salüveux es aleretzen qi despütevent els cnec'hts es las damas da sieu cort, es cün acestilor restireva àl secluçada profunda da viens da sieux arc'histaes castiglheschti. C'estev'iens strütür extendatíu es lauçuschul, la creaziun del Prinç sè propra gusta eccentric mas maxhestic. 'N mür läxhir es inalt en girdeva. Acest mür tignova dals varotas da fier. Els corteirs, osprei l'entrind, apoartevent dels cüptours es dels marteis grotzen es soldürevent els bletzen. Os resolvevent à laßarh 'n avalità ni d'entreia ni da sortì àls veglhitaes süftanéas dal zesperançù eda dal frenescha del interiör. L'arc'histar tignovent dels aciviours ampais. Cün dals prospicenças com'acestilor els corteirs pognevent zesfiarh l'infeziun. El mundeu external pogneva cörarh-se. In l'interíu c'esteva dal ineptía à schagrinarh, eda à pensarh. El prinç tignova asigürat toct i aparats del plaschair. Hi füvent dels paliaçéux, hi füvent dels improviçeirs, hi füvent dels balleteirs, hi füvent dels musiceaes, hi füt del Frumoasitè, hi füt del vineu. Toct d'acestilor es la sigürità füvent àl interiör. Àl exteriör füt el "Moart Roxh."

C'esteva àl ultimaziun del mes quintéu eda sextéu da sieu secluçada, es quand qe la pestidonça saiviçificheva el pü caloradamint utphäts, qe el Prinç Prospereu diverteva sieu şúsund d'amíci à'iens mascarada dal magnificità la phü unusual.

C'estev'iens schena voluc'hada, aceasta mascarada. Mas prüm, qe naradréu dals cámeras in qi c'esteva ceafada. Hi füvent séifet — 'n cortíu imperial. In muitas palaşias, com'evri, tais cortíus forment 'n vischta lung es direct, es las poartas fionçind alivrent presca àls mürs sür embù sidas, svo àğ la vischta del amplex entieir isch ualvieça restancada. Aicì la cauça füt trei underschidlec'h; come si pogneva expectarh del düc s'amor del bisertéu. Las cámeras füvent aireçadas sa unregularmint, qe si non pogneva vidarh pü qe viensa cámera a'iens temp. Hi füt 'n fieß scharpeu àğ cadascu vaintsch eda treinçe viertxen, es à cadascu fieß 'n efect noveu. Àl drept es àl sinistrà, àl centreu da cadascu mür, 'n fenestra Goşic, inalt es extrict risguardev'iens coridor fermat qi piersequeva las tornaziuns del cortíu. Acestilor fenestras füvent da glaça colorada qissen colour zifereva eftir teínta prevalind dels decoramaintschen dal cámera ainciün qi ça apneva. La viensa àl postremità àl est tignova dels decoramaintschen bléux — es sieux fenestras füvent d'iens bléu vif. La cámera secund s'urnamínts es taspestarais füvent purpül, es aicì els carais füvent purpüls. La tierçéa füt virt partù, es sa füvent els oncaßamaintschen. La quartéa füt xharnada es luminada cün crisomileu — la quintéa cün biançéu — la sextéa cün violet. La cámera seiftéa füt istrict coverada cün dels taspestarais da velour negreu qi hangevent del laquiar es dels mürs, tombind in alivraziuns sür 'n tapitz del mismeu colour es dal misma teínta. Mas solamint in aceasta cámera, el colour dals fenestras faileva à corespúnsarh cün els decoramaintschen. El carais aicì füvent c'hötschen — 'n colour profundeu es sangesc. Nun, in aucün d'acestilor séifet cámeras füt ingen lampa eda ingen luminareu, intra l'amint prolixeu d'urnamínts d'or qi füvent spapersats recußaval eda dependevent del tetsch. Hi non füt nesorta da lux qi emaneva da lampa eda da luminareu da din el cortíu dals cámeras. Mas in els coridors qi parsequitevent el cortíu, hi füt, davant cadascu fenestra, 'n fanà grotz, sostischind 'n foculüs da féu., qi casteva sieux rais trans la glaça colorada es, com'acest, saglhindmint ilumineva la cámera. Es com'acest füt produçat 'n plenitüd d'apiarançuns vesedours es fäntästici. Mas in la cámera àl ovest, la cámera neagra, l'efect del féu sè lux qi perlumineva els carais sangesc sür els spindrats fuschti füt extrem cadaverös, es produçeva 'n aspectüs sa salvatx sür las pienas dels viensas qi entrevent, qe hi füvent aliquands dal covieşa qi füvent coraxhös aßei à stigarh ainciün sieux taquiltas da toct.

C'esteva in aceasta cámera, ocsà, qi steva erga el mür oçizental 'n şoroloxheu txigantéu d'evunai. Sieu peindülüm pisvoteva recußaval cün 'n trac bispiglh, grotz, es monotonic; es quand la mha del míut compiaçeva sieu circuiteu dal cadriun, es la şora füt picat, veneva dels pormours fräcs del şoroloxheu 'n son qi füt clar es inalt es graviuschul es extrem musical, mas d'iensa notaziun es d'iensa emfasiçù sa pecüliar qe, à cadascu paßaziun d'iensa şora, els musiceaes dal orcestrà füvent cunstregnats à piarariftarh, momenteir, in lor espunziun, àğ auscultarh àl son; es aglhorc els waltzeirs neceßarmint ceßevent lors movamaintschen; es hi füt 'n cunsternaziun scurznia dal covieşa felicia entieir; es, quand las campuonas del şoroloxheu resteva sonorind, c'esteva auservat qe els pü estordats zeveneva brançéux, es els pü vells es cletschen paßevent lors maes över lors ußas sa schi os estadrent in 'n siemì cunfundat eda meditaziun. Mas quand els sintzours tignovent ceßats complätsmint, 'n ridaziun glhestour strax patrunçeva l'aßemblatx; els musiceaes risguardevent l'iens à l'altreu es smaidevent sa schi à lor propra nervösità es ineptía, es façevent dals cjatfas schuschtadas, l'iens à l'altreu, qe el sonorarh proxim del şoroloxheu non produçadra aucün emoziun similar; es aglhorc, osprei la paßaziun da sexeinçe míuts, (qi embraçent tres şúsund es sex chint secunds del Temp qi vola,) hi füt 'n altreu sonorind del şoroloxheu, es aglhorc la misma consternaziun es la misma vibrapuntità es la misma meditaziun füvent repetadas 'n altreu fäts.

Mas, zespitzi acestilor cosas, c'estev'iens gargariçaziun felicia es lauçuschul. Las gustas del düc füvent pecüliaes. O tignov'iens uglh grült per els colours es els efects. O zisregareva els decora dal moda simplic. Sieux plaes füvent harşen es ignituis, es sieux cuncieziuns clarichevent avetz 'n lustra barbareasca. J'ont viensas qi pensadrent qe o füt mäts. Sieux parsequiteirs sentievent qe o non füt mäts. C'esteva neceßar àğ auscultarh-lo es à vidarh-lo es à tocarh-lo àğ estarh sigür qe o non füt mäts.

O tignova zirectat, in pärts grült, las intzorçonaziuns movavais dals séifet cámeras, per l'ocaziun d'aceasta fête grült; es c'esteva sieu propra gusta förind qi tignova zonada el caractréu àls mascaradeirs. Estetz sigür qe os füvent groteschti. Hi füvent forçéu lusor es forçéu splenzichind es forçéa stimulaziun es forçéa fantasma — muiteu da qet tent estescu vidat in "Hernani." Hi füvent dels figürs arabeschti cün mebras uncopuladas es esqipamaintschen uncopulats.Hi füvent dals splaceainças arapticias com'el vür mäts figura. Hi füvent forçéa frumoasità, forçéa estravagità, forçéa stroinschità, 'n po dal terivalità, es non 'n po da qet qi stimuladra l'ödiösità. Recußaval in las séifet cámeras staglheva, à fäts, 'n hansa dals reivas. Es acestilor — las reivas — torçevent circüm las cámeras, preindind dal teínta dals cámeras, es cauçind l'orcestra sè músiqeu salvatx à semblarh com'el sintzour da sieux päçen. Es bentopt pica el şoroloxheu d'evunai qi sta in la cámera da velour. Es, per 'n momaintsch, toct cünsta, es toct c'e silént salva qe la voce del şoroloxheu. Las reivas sint sclerots — frieradas dove stent-as. Mas els sintzours del sonorind fadent — os solamint tiennent lastats 'n istind — es 'n ridaziun, glhestour es zemïadeiçada, flota osprei lhor quand qe os zespartent. Es nun el músiqeu gunfia 'n altreu fäts, es las reivas vivent, es torçent recußaval pü glağlíamint qe os tignovent, preindind dal teínta dals muitas fenestras coloradas qi perfluent els rais dals fanaes. Mas àl cámera qi'st la phü ovestvärts dals séifet, nun j'ont aucün dels mascaradaeirs qi rischcient; parç qe el nic'ht descrescha; es perflua els carais sangeschti 'n lux pü roréu; es la negrità del forc'hanc civlaineu cunsterna; es à lo qissen ped tomba sür el tapitz civlaineu, va del şoroloxheu d'evunai qi vicina 'n son scumentat qi'st pü solenéamint emfätic qe ingen son qi reaha lor aureglhas qi lividinent in las felicitaes pü zisparadas dals altras cameras.

Mas acestilor altras cámeras füvent daiçmint perstipadas, es in lor pulseva febrivalmint la coraziun da vida. Es la gnostolada aduncheva, txusca finalmint començeva el şoroloxheu sè picaziun del centreu del nic'ht. Es el músiqeu ceßeva, come téu zirat; es els movamaintschen dels waltzeirs füvent sileçeschti; es hi füt 'n ceßaziun zestorvada da toct cosas, come tignova paßat. Mas nun hi füvent dudesch picaziuns àğ estarh picadas par el şoroloxheu; es com'acest ça paßeva, sà'starh pü dal pensaziun schlüteva, avetz pü del temp, ainciün las meditaziuns dels coxhitapunts intr'acestilor qi garagariçevent. Es com'acest ocsà, ça paßeva, qe avant els sintzours dirnalaisets del sonorind final tignovent sfundrats ainciün la sileçù, hi füvent muiteux in la fola qi tignovent troveschti la vaquità à zevienarh sentzint dal presençù d'iens figür mascat qi tignova preindat l'atenziun da neviens avant qe nun. Es el rimour d'aceasta noua presençù tischind amußat-se in schuschten circüm la celevraziun, ariçeva dal covieşa entieir, osprei früstüglh, 'n bezind, eda 'n susurind, expreßatíu da zisapproval es da surpriça — es, finalmint, da terour, da şoror, es d'ödiösità.

In 'n aßemblatx da fantasmas come téu peintat, povadra estarh suposat qe aucün apiarançù qualunc povadra tirh stimulada aceasta sensaziun. Veritalmint, la licençù dal mascarada sür acest nic'ht füt presca sincunfì; mas el figür dal fraga füt pü come Şeroğ qe Şerod steçéu, es o tignova venescu piusutra el prinç sè decorüm undefinì. J'ont dels acords in la coraziun dels pü spensinds qi non povent estarh tocat sanc l'emoziun. Misma cün els soviarschamint pierdats, à qi la vida es el moart sint pariliteir dals ludicraziuns, j'ont dals facendas da qi si non put ludicrarh. La covieşa entieir, echida, nun sembleva à sentiarh profundamint qe in el garbeu es l'anair del stranxheir ni del uit ni dal creança existeva. El figür füt inalt es magreu, es coverat del cäps àl ped in els riegadins del graveu. La masca qi cunçeglheva el visaxheu füt façat sa squasi à resemblarh la piena d'iensa cearvosta sclerotiçada qe el scrütì el pü istrict veladra tirh tenescu dal unfaşilità à zestectarh l'astuçía. Mas el garbat tignova venescu sa luegn qe o aßumeva la mena del Moart Roxh. Sieu paramainta füt splatterat cün sang — es sieu ußa vasta, cün toct i featüras dal faça, füt asparsada cün el şoror c'hötsch.

Quand els uglhen da Prinç Prospereu tombevent sür acest imatx spietoural (qi cün 'n movamaintsch devagar es solenéu, sa schi ça veladra pü complätsmint à sostirh sieu rosla, staglheva recußaval intr'els waltzeirs) o füt vidat àğ estarh sparaßat, in el momaintsch prüm cün 'n snüetaziun eda da terour eda da desgostaziun; mas, in el proxim, sieu ußa indroseva avetz saiviça.

"¿Qi desfisa?" demandeva-t-o rauc'hamint dels corteirs qi stevent à c'hosta da lo — "¿qi desfisa àğ insultarh-noi avetz acest schnöß naitiensös? ¡Atrapa-lo es unmasca-lo — qe noi povent sâparh qi noi tiennent à peindarh àl duna, dels chirnais!"

C'esteva la cámera àl est, la cámera blua in qi steva el Prinç Prospereu quand oirschireva-t-o acestilor mocts. Os sonorent las séifet cámeras inaltmint es clarmint — parç qe el prinç füt 'n vür harş es virxhös, es el músiqeu tignova zevenescu scumentat àl signarh da sieu mha.

C'esteva in la cámera blua dove steva el prinç, cün 'n grupa da corteirs brançéux à sieu c'hosta. Àl prüm, quand o parleva, hi füt 'n movamaintsch flaivleu d'investind d'aceasta grupa in la zireziun del intruçeir, qi, àl momaintsch füt ocsà proxim es à mha, es nun, cün dels päçen apschtas es staltsen, façevent 'n aproscha pü istrict àl parleir. Mas d'iens cert numenön numattä avetz qi las aßumaiziuns mätsilor del garbat tignovent inspirat la covieşa entieir, aucün füt trovat qi extendeva sieu mha àğ atraparh-lo; svo àğ, unimpedat, o paßeva da din 'n viertx del prinçsè perziun; es, quand l'aßemblatx väts, sa schi cün viens inpuls, restreçeva dels centreux dals cámeras àls mürs, o façeva sieu vej, uninterompat, mas cün el mismeu päç solenéu es miaschürat qi lo tignova ziuzicat del prüm, trans la cámera blua àl purpül — trans la purpül àl virt — trans la virt àl crisomileu — trans acest 'n altreu fäts àl biançéa — es da là àl violet, avant qe 'n movamaintsch zecidat tignova estescu façat à detainarh-lo. C'esteva à'cest temp, masmint, qe el Prinç Prospereu, mätsifichind avetz saiviça es la şonta da sieu propra putróneça momentanéa, investeva trans las sex cámeras, quand aucün lo parsequiteva à gcauça d'iens terour feraglheu qi tignova afectat toct. O apoartev'iens tuzalt in l'ar, es tignova proximat, in impestatità rapíu, à da din tres eda qátor pudismeux del figür restratind, quand quel, tischind reahat la postremità dal cámera da velour, tornieva repantal es cunfrunteva sieu piersequeir. Hi füt 'n crüt — es el tuzalt tombeva lürind sür el tapitz civlaineu, sür qi, xhuschtair entienşa, tombeva slec'htat in moart el Prinç Prospereu. Aglhorc, pußidind el curatx salvatx dal zesperançù, 'n torma dels gargariçeirs dret se xhetevent ainciün la cámera neagra, es, atrapind el garbat, qissen figür inalt steva inscherat es inmot da din umbra del şoroloxheu d'evunai, şalestevent in şoror unoirschiraval àl trovarh dels cospertours gravs es dal masca cearvosteasca qi os manipulevent cün tal malpardertità violè, àğ estarh unarvoriats par ingen forma tocaval.

Es nun füt repaxhat la presençù del Moart Roxh. O tignova venescu com'iens voleir in el nic'ht. Es sinxhiglhatim tombevent el garagariçeirs in las salas coveradas cün sang da sieu gnostolada, es moareva cadascu in la stada unquietind da sieu tombaziun. Es la vida del şoroloxheu d'evunai venescu cün la vida del felicieux dirnalaisets. Es els féux da toct i fanaes expirevent. Es l'Auscürità es el Távis es el Moart Roxh tignovent cüriot unlimitaval över dtoct.

Last modified: 06/04/12 08:11 PM